Bon Nadal i bon any nou!

Els catalanoparlants diem bon Nadal per a felicitar les festes nadalenques. Els castellanoparlants diuen feliz Navidad o felices fiestas. Però, de fet, nosaltres utilitzem sempre l'adjectiu bo: bon dia, bona nit, bon viatge, bones festes... Per això, el més normal és que desitgem també un bon any nou o un bon any 2014, i no un feliç any. Aquesta és una estructura correcta en català des del punt de vista gramatical; tanmateix, no és una expressió genuïna si tenim en compte tots els exemples anteriors. A qui se li acut dir feliç Nadal, feliç dia o felices festes? Només a una persona amb una interferència elevada del castellà.

D'altra banda, el període que va del 24 de desembre al dia de Reis s'anomena Nadal, i no Nadals. La interferència del castellà també ha influït en la morfologia d'aquest substantiu i sovint se sent en plural, però és una forma totalment innecessària i no genuïna. Només és correcta si ens referim a diferents anys: Va vindre a casa tres Nadals seguits. Originàriament es referia al «dia natal del Sol» i a partir d'ací se'n va estendre l'ús: del primer dia de Nadal (25 de desembre) al segon (26 de desembre) i, finalment, al període de vacances escolars. A més, el mot Nadal no sol anar precedit de l'article: Què fareu per Nadal? De fet, únicament apareix l'article quan està determinat (el Nadal que ve), fa de subjecte (no m'agrada el Nadal) o de complement directe (festejar el Nadal).

Doncs això: Bon Nadal i bon any nou!