Dimarts
passat saltava la notícia
que l’Ajuntament de València, comandat per l’alcaldessa Rita Barberà, pensava
prohibir manifestacions i concentracions a les principals places de la ciutat. Al
marge de la polèmica suscitada, voldria aprofitar l’ocasió per parlar de la
denominació que rep una de les places més cèntriques i importants del cap i
casal, la de la Mare de Déu.
També
coneguda com la plaça de la catedral o de la Seu i anomenada Vinatea en època
de la II República, actualment el nom és el de Mare de Déu. En aquest sentit,
cal recordar que quan ens referim a Maria, la mare de Jesús, la designem com a
Mare de Déu i no com a Verge, a diferència del castellà. Per això, no és
adequat ni genuí referir-s’hi com a plaça de la Verge, a més de ser innecessari
del tot. Perquè, segons la nostra tradició, remarquem l’aspecte matern i no l’immaculat
en el significat de no haver tingut cap relació sexual. Així, el fet de
prioritzar la virginitat per davant de la maternitat té una intenció teològica,
això és, que les dones han d’arribar verges al matrimoni; altrament, no seran
considerades dones pures i hauran de pagar per pecadores. Això sense tenir en
compte, és clar, el miracle d’esdevenir
mare i continuar sent verge. Si, per contra, donem prioritat a la relació familiar
el que tenim és una mare i el seu fill, en aquest cas, la Mare de Déu.
En
efecte, és per influència del castellà que molts diuen plaça de la Verge, però fixeu-vos si resulta absurd
aquest canvi que en altres casos no el fem, com ara per a referir-nos la Mare
de Déu de la Salut d’Algemesí o la de Montserrat, a la qual no anomenem nostra senyora com fa el castellà. Així
mateix, és la Mare de Déu dels Desemparats la patrona de la ciutat a qui s’ofrena
flors durant les Falles. Igualment, en molts pobles les festeres ho són de la
Mare de Déu, no de nostra senyora ni
de la verge.
Finalment, Mare de Déu s’usa —i és ben viva— com a interjecció exclamativa
per a expressar sorpresa; i, més encara, existeix el substantiu marededéu referit a les imatges de
Maria, generalment escultòrica i sovint venerada.
Per
tant, Mare de Déu és la nostra manera
autèntica de denominar la mare de Jesús, Maria, un nom al qual s’afegeixen els
títols o els fets pels quals se la venera: Mare de Déu Candelera, Mare de Déu d’Agost,
Mare de Déu de la Mercé, Mare de Déu del Pilar, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada